EL CAU DEL BOIG

Una petita resenya :

ANTONIO PIQUERAS IBÁÑEZ, "Pikeras", va veure la llum a Albacete, a principis dels anys trenta. Des de ben petit que sentia l'art, amb un tros de guix feia dibuixos al terra del pati de casa seva, després d'adolescent, va aprendre l'ofici de Mestre en Fusta, fent cornucòpies, gravats i marqueteria. Més tard, en plena joventut, es va establir a Catalunya. Dibuixant, il·lustrador i pintor, a l'any 1959, va començar la seva carrera artística en ferm, a l'EDITORIAL BRUGUERA, sent un dels primers dibuixants del "CAPITAN TRUENO", també va il-lustrar El Jabato i va col-laborar en Pulgarcito i d'altres publicacions de l'editorial. Un viatge a Anglaterra li va canviar el seu rumb professional, va treballar per editorials angleses i franceses. Una d'elles va ser l'EDITORIAL IMPERIA, es destaquen les coleccions: Minouche, Diamant, Dani Futuro y Nimbús, entre d'altres . Després de patir una llarga malaltia, l'Antonio va morir a Barcelona l'any 2000 .

L'ANTONIO PIQUERAS va dibuixar, pasar a tinta i vinyetar al CAPITAN TRUENO,, any 1959, Ni l' EDITORIAL BRUGUERA, ni VICTOR MORA, no han afegit a la llista de dibuixants a l'Antonio, i això que està demanat per activa i per pasiva. Ara, gràcies a Rafael Castillejo, que en la seva página :http://www.rafaelcastillejo.com/trueno.htm, a on te un extens apartat sobre el personatge, que hi figuren els dibuixants destacats del Capitan Trueno, ja es pot llegir el seu nom, ANTONIO PIQUERAS; Gràcies Senyor Castillejo.

MURIÓ MI MADRE_________ 4/12/1972

Dos últimas lágrimas
se desprendieron con esfuerzo
de sus cansados ojos grises,
sus blancas manos
resplandecían como velas
que iluminaban aquella caja negra,
muy negra.
Sonido silencioso
que embotaba mis sentidos,
palabras que no se borrarán
jamás de mi memoria.
¿Llantos verdaderos?
sollozos forzados, furtivos...
¿o hipócritas palabras?.
Todo ello llegó confuso a mí.
Quedó su lecho triste y vacío,
quedó la morada sín alegría,
quedó tan solo su mudo recuerdo,
todo quedó, i ella se fué,
desapareció para siempre
al final de la calle,
aprisionada en aquella caja estrecha,
caja negra...muy negra.

**Transcripció del texte original escrit per l'Antonio a la seva mare després de morir.